“De la llibretada...”
En l’estel del teu somriure
s’hi gronxa el teu esperit.
La lluna del teu món de dona,
la tímida estrella,
ets el pont entre vida i amor,
passió i tendresa.
A la nit sorgeix la paraula
que atura i fa fecund el temps.
El somriure és la carícia i besa
la meva sensibilitat.
La meva identitat d’home
ha trobat la teva paraula de dona,
el silenci de viure
s’ha fet vida.
I esdevenim vianants del món,
amb arrels fermes i concretes.
En el mar de les onades
i naveguen els nostres desitjos.
L’horitzó és allà on no hi arribem mai...
Tu i jo engendrem, la paraula,
els sentiments hi posen
l’accent.
onatge
Qué deliciós es barrejar-se entre paraules, passió i tendresa, per caminar junts sentint la vida compartida.
ResponEliminaMolt bonic! bona nit des de la llum
Un ballíssim cant d'amor. Com m'agrada això de l'estel del teu somriure!
ResponEliminaBon diumenge ennuvolat!
M'encanta... un somriure pot despertar qualsevol sentiment!
ResponEliminaUna abraçada onatge.
Una munió de sentiments tendres cap a la figura de la dona, que ben segur enamora a totes les que ho llegim...tanta sensibilitat fa que tanquem els ulls i ens deixem gronxar per les ones, al ritme suau d'una havanera...
ResponEliminaUn petó amb cada gota de pluja,
M. Roser