divendres, 29 de juliol de 2011

I si per ventura...














Aquest poema forma part de la “llibretada...”.


I si per ventura

estimar només és una muda,

un canvi de pell,

un canvi de fulles

amb les mateixes arrels.

Un camí passatger amb cor passatger.

Unes arracades sot ala boira i el fred.

No hi ha un rellotge únic per tot el món,

cadascú té el seu temps i la seva hora.

Estimar és una petjada una mica més enllà.


El fred m’obre les finestres,

el vent em despulla,

semblo la creu de terme

a la cruïlla dels quatre vents.

La rosa més bella, també té espines.

Potser viure és tres llàgrimes i un dia...

Néixer amb les mans buides

i marxar amb les mans buides,

la riquesa l’hem de deixar en altres cors.

Però ara tinc fred als ulls

i el somriure és un gel...

onatge



6 comentaris:

  1. És tota una manera de veure-ho... és cert que cadascú té el seu temps i la seva hora i m'agrada que estimar sigui anar una mica més enllà...

    Bona nit, onatge.

    ResponElimina
  2. Estimar i ser estimat ho és tot, cert que cadasscú té el seu temps, xino xano...

    Abraçada!

    ResponElimina
  3. No sé si cada vegada que estimem algú canviem de pell o de fulles, però sí que cada enamorament, cada persona, ens fa viure i sentir l'amor d'una manera difrent, personal i intransferible.
    L'horitzó és molt lluny; hi ha molt espai, encara per poder anar molt enllà.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Carme les diòptries sempre són personals només podem compartir la visió...

    Des del far brisa cap al bosc.
    onatge

    ResponElimina
  5. Audrey ho has definit molt bé i amb menys paraules que no jo, "xino xano".

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  6. Galionar com tu dius cada persona ens fa sentir l'amor d'una manera difernet, segurament que nosaltres també canviem com diu la cançó "Cal anar més lluny...".

    Des del far brisa a la vinya.
    onatge

    ResponElimina