PENSAMENTS
Un petit i humil homenatge a Facundo Cabral una persona que va consagrar la seva vida a la paraula i la música. És molt trist veure que l’estupidesa humana (d’alguns) només li ha sabut donar bales...
onatge
Un petit i humil homenatge a Facundo Cabral una persona que va consagrar la seva vida a la paraula i la música. És molt trist veure que l’estupidesa humana (d’alguns) només li ha sabut donar bales...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
M'afegeixo al petit homenatge amb una altra frase seva:
ResponEliminaDECIDEIX, ARA MATEIX, SER FELIÇ, PERQUÈ LA FELICITAT ÉS UNA ADQUISICIÓ.
Hola Carme, comparteixo plenament la profunditat de la frase i la teva companyia...
ResponEliminaDes del far sóc feliç.
onatge
El món es un bon lloc....,llàstima d'alguns habitants que no hi haurien de ser.
ResponEliminaJo també m'apunto...
ResponEliminaHI HA TANTES COSES PER DISFRUTAR, I EL NOSTRE PAS PER LA TERRA ÉS TAN CURT, QUE PATIR ÉS PERDRE EL TEMPS...
Per sempre, Facundo Cabral!
Sí, és trist. Lamentable.
ResponEliminaNo és petit ni humil el teu homenatge, sinó veritablement sentit i profund, al qual també m'adhereixo, desde la impotència de no poder fer res més. De vegades és difícil mantenir la fe en aquests animals (racionals?) anomenats persones humanes.
ResponEliminaUna abraçada.
M'afegeixo a aquest homenatge a Facundo Cabral.
ResponEliminaNO ET SENTIS APARTAT NI OBLIDAT,
PERQUÈ TOTS SOM LA SAL DE LA TERRA.
QUAN UN POBLE TREBALLA, DÉU EL RESPECTA.
PERÒ QUAN UN POBLE CANTA, DÉU L'ESTIMA.
Petons tristos,
M. Roser
M'afegeixo al teu homenatge a Facundo Cabral
ResponElimina'Haz sólo lo que amas y serás feliz, y el que hace lo que ama, está benditamente condenado al éxito, que llegará cuando deba llegar, porque lo que debe ser será, y llegará naturalmente' (Facundo Cabral).
Abraçada,
Aigua, Isabel, novesflors, Galionar, M. Roser i Audrey la vostra companyia manté la flama... Que les bales rebotin al cor de qui va prémer el gallet...
ResponEliminaDes del far una abraçada en silenci.
onatge