Els llibres...

Els llibres resten quiets, arrenglerats a la llibreria. Estimo els llibres, són amigues i amics. Llibres que són el record d’etapes de la meva vida. No tot està en els llibres, i la vida s’ha de llegir pàgina a pàgina, i entendre capítol a capítol...

Naixem en un desert, i de vegades hi morim. Però la vida engendra vida. Una mà acompanya a una altra mà, i l’amor ens abraça en el desert de la vida.

Només si compartim somriure i llàgrimes, fertilitzem la nostra existència, només així la paraula té accent.

L’aigua sempre és aigua, però quan humiteja uns llavis calma la set, és riu de vida, mar de passió...

A molts llibres hi tinc una penyora que crida a tornar-hi. Sensacions que han passat del paper a la pell, m’han fet veure el sol quan era nit.

Potser qui no llegeix mai, és com no estimar mai, és com quedar reclòs en un mateix, sense compartir res...

M’agraden els llibres, llegir-los i saber que els tinc, i que potser seran els únics amics fidels en el meu camí de vida. No he llençat mai un llibre; n’he regalat molts, algun que he deixat no me l’han tornat...

Viure sense llibres, no m’ho puc imaginar, ha de ser com una vida sense flors, sense pluja, sense lluna, ni mar ni sorra, no, definitivament no m’ho vull imaginar.

Un llibre és com poder deixar una petita mostra d’il·lusió, d’amor, de felicitat -passatgera o no-, de testimoniatge de la pròpia història i de la comuna a la teva i de les persones amb qui convivim...

onatge