dilluns, 1 d’agost del 2011

Ens serà servit...










Uns llavis són el sol

i una mirada la lluna.

I tot esdevé dins de

la galàxia de cada persona.

Les mans són el temps

de sembra i abandó.

El cor font de vida

i set de mort...

I mirem endavant

sense saber què

hi ha a la safata,

però tot el què hi hagi

ens serà servit...

El somriure bressolarà

les llàgrimes, i aquestes

consolaran l’insomni de viure.

Ara no em sé imaginar

els meus poemes

rígids i freds i amb la

metàfora de la cendra...

Però tot està escrit.

I en silenci o a crits

tot ens serà servit.

onatge

6 comentaris:

  1. Tot està escrit onatge? espero que no...una abraçada!

    ResponElimina
  2. I qui som nosaltres, sinó, per demostrar al destí, a l'atzar, a tots els déus, que amb coratge i tossuderia sóm capaços d'escriure la nostra pròpia vida sense seguir cap dels guions que ens volen vendre?
    Els teus poemes continuaran vius, onatge, fins i tot quan tu no hi siguis. Ells parlaran per tu i no deixaran que te'n vagis mai.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Hola Efreelang, aquell dia la metàfora em va donar per ací...

    Des del far bona brisa.
    onatge

    ResponElimina
  4. Hola magazine.cat tens raó, de vegades falta la safata...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  5. Hola Galionar, segurament que és com tu dius, aquest embastament de paraules ja té uns anys, i aquell dia l'agulla em va punxar...

    Des del far amb bona mar.
    onatge

    ResponElimina