He traspassat la nit,
ara veig el dia.
Les primeres llums, també
les primeres ombres.
Els primers coloms,
les primeres onades.
La nit és un
cabdell d’il·lusions
i desil·lusions.
Passions i desigs.
La nit és un respir
i un gemec.
He traspassat la nit,
ara em rento la cara,
aigua fresca, aire pur;
bé, el que hi ha...
Horitzó, que mai
no és mirall.
És llibertat i frontera.
És mirar endavant.
onatge
"un respir/i un gemec": m'agrada molt aquesta ambivalència.
ResponEliminaHelena gràcies per la teva presència.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge