divendres, 2 de setembre del 2011

Som tu i jo...










Anirem enllà.

Riurem amb els estels.

Farem un cafè

curt però amb cos.

Destil·larem silencis

n’humitejarem els llavis

sense pressa, sense paraules.

Ens mirarem

i coneixerem passats,

un ahir encara tendre.

Ens besarem

i tot tindrà gust a mar,

som cala i far.

onatge



Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Jordi Dorca2 de setembre del 2011, a les 16:31

    M'has recordat el recer de cales que ara albiro per a finals de setembre.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas2 de setembre del 2011, a les 23:19

    Que bonic, onatge! M'encanten els darrers versos.

    ResponElimina
  3. Galionar3 de setembre del 2011, a les 8:42

    Res tan inseparable com la cala i el far... Bonica metàfora per rubricar un poema molt, molt maco.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Filadora3 de setembre del 2011, a les 22:10

    Sí que és bonic, sí.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)