divendres, 2 de setembre de 2011

Som tu i jo...










Anirem enllà.

Riurem amb els estels.

Farem un cafè

curt però amb cos.

Destil·larem silencis

n’humitejarem els llavis

sense pressa, sense paraules.

Ens mirarem

i coneixerem passats,

un ahir encara tendre.

Ens besarem

i tot tindrà gust a mar,

som cala i far.

onatge



4 comentaris:

  1. M'has recordat el recer de cales que ara albiro per a finals de setembre.

    ResponElimina
  2. Que bonic, onatge! M'encanten els darrers versos.

    ResponElimina
  3. Res tan inseparable com la cala i el far... Bonica metàfora per rubricar un poema molt, molt maco.
    Una abraçada!

    ResponElimina