Maig.
Cada flor és
una metàfora
i pètal a pètal
un vers.
Maig
set de llàgrima
i l’abraçada de
la rosada.
I entre silencis
un crit a dues veus...
Maig
esclat de vida,
la flor de viure,
l’absència als llavis
l’eco al cor...
Maig
pluja i sol
són com
lletra i música
i la lluna que
ho trempa tot.
Maig
un esclat de vida
en el temps d’espera.
El bon camí
mai no té drecera...
onatge
És bonic que hagi esclatat aquest maig en el mes de setembre; de fet, tenen unes quantes coses en comú, tot i que a la inversa; un s'engalana per a la inauguració de l'estiu, l'altre es posa de festa per celebrar-ne la cloenda. El teu poema és com una cançó de les que no se n'esborra la bona tonada.
ResponEliminaUna abraçada.
Doncs sí quin maig més bonic en ple setembre, onatge!
ResponEliminaUna abraçada
Un gran esclat.
ResponEliminaEnyorança del blat.
Això es melangia pura i dura, es nota que estem al setembre i enyores temps més lluminosos, com aquest mes de maig tan ideal... Amb el que a mi m'agrada la tardor!
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Galionar m'agrada la teva verema pels meus poemes. Aquest de fet el vaig escriure un mes de mai, ja saps que no els publico cronològicament.
ResponEliminaDes del far petons vinyes enllà.
onatge
Carme ja saps que al nostre interior sempre és bon moment per florir...
ResponEliminaDes del far petons bosc endins.
onatge
Jordi, viure potser sempre és enyorança...?
ResponEliminaDes del far advervies enllà.
onatge
Maria Roser, de fet m'encanta la primavera i la tardor. L'estiu només m'agrada per la llum...
ResponEliminaDes del far petons enllà.
onatge