La vida és breu per ella mateixa; però els mals s’allarguen...
Publili Sirus
Sempre hi ha una
paraula
que omple la copa.
Vida i llum i el
cementiri il·luminat.
El coeficient dels
estúpids.
Ara, els ocells tenen la
paraula...
Una camisa de dormir
per la poesia, un coixí
pel poema, i la paraula
sempre tan propera.
Un tren que no s’atura.
Gent a l’estació quan
no passa cap tren.
Passatgers de vida
amb bitllet i sense
tren.
Potser hem de sembrar falçs
i llaurar la closca dels
cretins...
onatge
Però la falç no era per segar i no pas per llaurar? :)
ResponEliminaHola Carme, és com tu dius, però dic "sembrar falçs" perquè ens en faran falta..., i "llaurar la closca dels cretins" perquè creixi nova saba...
ResponEliminaUna abraçada sense falç.
onatge
Això de que ara els ocells tinguin la paraula m'agrada...però pensa que els ocells són pacifistes i potser voldran arreglar-ho tot a cops de poema, vull dir fent servir el sentit comú i no la falç...
ResponEliminaPetons pacifistes,
M. Roser