Escolto en Llach
que
canta des de Porrera.
La
serenitat de la nit
em
deixa concentrar.
Miro
enllà i tot és vida.
La
cançó em transporta.
Sóc
estel amb la corda
dels
meus records.
Sempre
hi ha flames
que
s’encenen, i altres
que
s’apaguen, però
el
foc sempre hi és...
Hi
ha carícies que són
com
un cactus, que
només
tenen la flor d’un dia...
Hi
ha instants que duren
tota
una vida,
i
vides que es perden
en
un instant...
onatge
Aquests INSTANTS ens diuen que som la llavor que plantem. La collita es pot perdre per l’esclavitud d’una paraula mal conreada, donant el fruit del silenci més esgarrifós.
ResponEliminaDes de les meves ales de paraules.
Si, i la vida està formada per aquests instants :)
ResponEliminaSi els instants són plaents no som conscients del temps que duren... però els que fan que es perdi una vida , poden ser com un tancar i obrir d'ulls...
ResponEliminaEls cactus de la meva terrasseta fan una flor preciosa, però l'endemà ja s'ha marcit...
Petons,
M. Roser
Els vostres instants sembren eternitats...
ResponEliminaDes del far una abraçada sense pressa.
onatge