Paper blanc
jo en blanc,
sort que la
tinta és blava...
Pels camins del
pensament
per terra mar i
aire.
Al banc dels
ocells cansats
hi reposo comentem
les volades...
Núvols blancs,
roses blanques amb
pètals emmidonats.
Atura el temps i
el vertigen
a una estaca i
viu!
A la societat
moderna (...)
semblem peixos
sense bicicleta.
Paraules boniques
entre dents
blanques.
La teva pell de
sol
emblanquinada de
vida.
La mort mai no ve
de blanc...
onatge
Encara sort i la tinta és blava; algú em podrà destriar de l'alba rutina.
ResponEliminaSalut i Terra
Vingui del color que vingui, que trigui.
ResponEliminaUna abraçada de tardor.
Poques vegades se't deu quedar a tu la pàgina en blanc...
ResponEliminaUna abraçada des del delta.
Si algun dia se't queda la pàgina en blanc, envia un SOS... serà que en passa alguna de molt grossa!
ResponEliminaTu sempre tens paraules, onatge... saps trobar-les i combinar-les!
Hola Francesc, Imma, maijo i Carme, vosaltres sou l'abraçada.
ResponEliminaDes del far salut.
onatge
M'agrada el blanc perquè pots plasmar-hi somnis de tots els colors, i convinar-los bé,amb les paraules sempre ben trobades.
ResponEliminaPetons de colors dins la boira blanca del far,
M. Roser