diumenge, 25 de setembre del 2011

De blanc...













Paper blanc
jo en blanc,
sort que la
tinta és blava...
Pels camins del pensament
per terra mar i aire.
Al banc dels ocells cansats
hi reposo comentem les volades...
Núvols blancs,
roses blanques amb
pètals emmidonats.
Atura el temps i el vertigen
a una estaca i viu!
A la societat moderna (...)
semblem peixos sense bicicleta.
Paraules boniques
entre dents blanques.
La teva pell de sol
emblanquinada de vida.
La mort mai no ve de blanc...
onatge

6 comentaris:

  1. Encara sort i la tinta és blava; algú em podrà destriar de l'alba rutina.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Vingui del color que vingui, que trigui.
    Una abraçada de tardor.

    ResponElimina
  3. Poques vegades se't deu quedar a tu la pàgina en blanc...
    Una abraçada des del delta.

    ResponElimina
  4. Si algun dia se't queda la pàgina en blanc, envia un SOS... serà que en passa alguna de molt grossa!

    Tu sempre tens paraules, onatge... saps trobar-les i combinar-les!

    ResponElimina
  5. Hola Francesc, Imma, maijo i Carme, vosaltres sou l'abraçada.

    Des del far salut.
    onatge

    ResponElimina
  6. M'agrada el blanc perquè pots plasmar-hi somnis de tots els colors, i convinar-los bé,amb les paraules sempre ben trobades.
    Petons de colors dins la boira blanca del far,
    M. Roser

    ResponElimina