diumenge, 18 de setembre de 2011

Què...?












Els records m’omplen la copa,
humitejo els llavis sense embriagar-me.
M’enlairo amb un núvol
i veig el món que no m’agrada.
Els homes un ramat de mal pasturar...
Un mar massa brut d’estupidesa humana.
Els valors s’han tancat en un capoll
sense obrir-se en flor i sembrar els pètals.
Avui el sol ho ha fet tot a la brasa.
A través del cristall veig el temps passat,
un temps engendrador de l’avui,
què vam fer malament perquè
hagin crescut tantes males herbes...?
onatge

5 comentaris:

  1. No ho sé pas, què hem fet tant malament. Potser l'estupidesa humana no té solució i creix i creix sota el sol o sota la pluja.

    ResponElimina
  2. Les males herbes sempre apareixeran... és la seva funció, el que hem de fer és procurar netejar el jardí de tant en tant.
    Salut i mirada endavant onatge!

    ResponElimina
  3. Carme crec que hi ha estupidesa des de que el món és món...
    Alba quan tens el jardí a punt..., sempre que es posin d'acord i surten per tot arreu...

    Des del far sense herbes.
    onatge

    ResponElimina
  4. A vegades, les males herbes ens ensenyen la bellesa d'una senzilla flor....

    ResponElimina
  5. Segurament n'hem fetes moltes de coses malament...les males herbes no sempre en són la conseqüència. Vigila quan les arrenquis, no fos cas que t'emportessis les que et poden donar bon fruit...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina