Els records m’omplen la copa,
humitejo els
llavis sense embriagar-me.
M’enlairo amb
un núvol
i veig el món
que no m’agrada.
Els homes un
ramat de mal pasturar...
Un mar massa
brut d’estupidesa humana.
Els valors s’han
tancat en un capoll
sense obrir-se
en flor i sembrar els pètals.
Avui el sol ho
ha fet tot a la brasa.
A través del
cristall veig el temps passat,
un temps
engendrador de l’avui,
què vam fer
malament perquè
hagin crescut
tantes males herbes...?
onatge
No ho sé pas, què hem fet tant malament. Potser l'estupidesa humana no té solució i creix i creix sota el sol o sota la pluja.
ResponEliminaLes males herbes sempre apareixeran... és la seva funció, el que hem de fer és procurar netejar el jardí de tant en tant.
ResponEliminaSalut i mirada endavant onatge!
Carme crec que hi ha estupidesa des de que el món és món...
ResponEliminaAlba quan tens el jardí a punt..., sempre que es posin d'acord i surten per tot arreu...
Des del far sense herbes.
onatge
A vegades, les males herbes ens ensenyen la bellesa d'una senzilla flor....
ResponEliminaSegurament n'hem fetes moltes de coses malament...les males herbes no sempre en són la conseqüència. Vigila quan les arrenquis, no fos cas que t'emportessis les que et poden donar bon fruit...
ResponEliminaPetons,
M. Roser