Acarono paraules,
m’agrada el seu caliu.
Sóc un home amb més
de mitja vida a
la flama de viure.
Sort que encara viu en mi
el nen petit, sóc
ell i ell sóc jo.
Mai m’ha fet por
estimar, m’he passat
la vida estimant.
He rigut i he plorat.
Feliç de cada record.
Tinc un poema a
cada pedra del camí.
Les ferides sempre són
un mar de vida.
A cada vida
la seva ferida...
onatge
Em quedo amb les teves paraules onatge que mai perdem el nen i la nena que viu dintre nostre!
ResponEliminaEmbellir les pedres del camí amb un poema per a cadascuna és una bona manera de no ensopegar-hi massa fort.
ResponEliminaBon diumenge, onatge
A mi també m'agrada pensar que no he perdut la nena que viu dins meu... per això riem i plorem, estimem i fem poemes per no ensopegar amb les pedres del camí, com diu la Carme...I tenim records feliços.
ResponEliminaBon diumenge, encara que la mar, avui deu estar una mica revoltada...
Petons M. Roser
Acarona les paraules.
ResponEliminaNo defallir.
Mantén-te en el caliu.
Perdó, Carles.
ResponEliminaSemblo un capellà. O un policia.
Efreelang que per molts anys siguin amics la teva nena petita amb el meu nen petit...
ResponEliminaCarme si cada pedra porta un poema, com dius tu, no és tan dolorós...
M. Roser sí avui la mar està picada. Es clar que picats hi estem molts/es...
Jordi procuro mantenir-me amb el caliu...
Jordi no et veig ni la sotana ni la porra, més aviat una llengua àgil d'idiomes...
Des del far bon vespre.
onatge