De
fora vingueren que de casa ens tragueren...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
El més trist que hi ha uns quants de casa que també ens volen fora.
ResponEliminaHola Quadern de mots, de mal nascuts n'hi ha a tot arreu...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
Ara i sempre!
ResponEliminaUna abraçada.
Bon colp de falç!
ResponEliminaNo renunciarem al que és nostre així com així!
ResponEliminaI tant ara i sempre! no ens rendirem!
ResponEliminaCarme una abraçada ara i sempre...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Francesc i de corbella...
ResponEliminaDes del far salut.
onatge
Galiona fa més de tres segles que vivim amb resistència...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
Elfreelang sense rendició.
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
I tot l'enrenou ha començat des de dins de casa!, però la nostra llengua és ben viva.
ResponEliminaAbraçada!.