El dolor
se’t
menja el crit.
Sort
que no
ets
roca, sents el dolor
però
la tendresa
et
llaura i sembra.
A
temps de lluna
brindes
amb enyor.
El
teu somriure
és
l’estel a l’infern del dolor.
Cada
rosa té les
seves
espines,
la
flor de la
vida,
també.
A
la copa silenci,
brindes
amb ell,
però
a la cançó de viure
sempre
hi poses lletra.
No
et rendeixes
però
el dolor sempre
et
fa l’ullet...
onatge
El dolor, d'una manera o altra, sempre és present, però com bé dius, sort que no som pedres.
ResponEliminaun poema molt guapo
Aquest poema em sona molt, jo crec que ja te l'havia llegit... però no importa, el dolor continua essent un infern.
ResponEliminaDes del bosc
Gregori néixer ja és un dolor... Hi ha dolors inevitables.
ResponEliminaDes del far amb barretina.
onatge
Carme, no, aquest no l'havies llegit, però ja coneixes el meu tarannà amb els poemes.
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
Hi ha temps per a tot, en els nostres dies; moments de somriures i de llàgrimes també. La vida diuen que és això. Suposo que el secret està en l'equilibri de les dues forces i en saber dedicar una gran riallada a tot plegat de tant en tant.
ResponEliminaUna abraçada.