dijous, 8 de setembre del 2011

A l'infern del dolor...












El dolor
se’t menja el crit.
Sort que no
ets roca, sents el dolor
però la tendresa
et llaura i sembra.
A temps de lluna
brindes amb enyor.
El teu somriure
és l’estel a l’infern del dolor.

Cada rosa té les
seves espines,
la flor de la
vida, també.

A la copa silenci,
brindes amb ell,
però a la cançó de viure
sempre hi poses lletra.
No et rendeixes
però el dolor sempre
et fa l’ullet...
onatge

5 comentaris:

  1. El dolor, d'una manera o altra, sempre és present, però com bé dius, sort que no som pedres.

    un poema molt guapo

    ResponElimina
  2. Aquest poema em sona molt, jo crec que ja te l'havia llegit... però no importa, el dolor continua essent un infern.

    Des del bosc

    ResponElimina
  3. Gregori néixer ja és un dolor... Hi ha dolors inevitables.

    Des del far amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  4. Carme, no, aquest no l'havies llegit, però ja coneixes el meu tarannà amb els poemes.

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  5. Hi ha temps per a tot, en els nostres dies; moments de somriures i de llàgrimes també. La vida diuen que és això. Suposo que el secret està en l'equilibri de les dues forces i en saber dedicar una gran riallada a tot plegat de tant en tant.
    Una abraçada.

    ResponElimina