Llibretes, que de tant en tant les
obro i surt temps...
No tinc fred
ni tinc calor
potser no tinc
res...
ho es que ho
tinc tot
amb l’abraçada
de la buidor?
No tinc
preguntes
ni tinc
interrogants,
ja ho he dit ,
no tinc res,
no vull tenir
res...
Només pluja,
lluna i sol
i un arbre amb
bones arrels.
onatge
Que bonic, recordar el pas del temps rellegint fulls d'una llibreta!
ResponEliminaLes meves fulles estan plenes de dubtes i pessimisme,deribent-se en un espiral sense fi. Però i fins i tot amb espirals es pot anar creixent amunt, amunt....
Et dic bona nit, tot contemplant una lluna que juga a fet i amagar entre nuvols.
Montse.
Quan et desprens de les necessitats creades et sents una mica més lliure... saber fruir amb el que tens a l'abast...
ResponEliminaSalut i bones sensacions!
Tal vegada, tenim històries, antany comptades, que sempre estaran escrites a l’escorça dels arbres amb arrels farcides de vides passades.
ResponEliminaUna abraçada, amb esvoletecs d'ales de paraules.
Molt bonic, jo també vull pluja per les meves contrades estem secs delits.
ResponEliminaSi estàs ben arrelat a la terra , ella compartirà
ResponEliminaels seus tresors amb tu...El sol, la lluna i la pluja, et faran companyia.
Un petó amb arrels que arribin fins el far,
M. Roser
Montse, Violant d'Atarca, Papallona blava, magazine.cat i M. Roser, amb la vostra companyia no tindré mai fred...
ResponEliminaDes del far cinc abraçades sinceres.
onatge