diumenge, 11 de setembre del 2011

A l'estació de la vida...











He comprat un bitllet
de tren a l’estació
de la vida...
El tren encara no ha arribat.
Hi ha uns bancs
que semblen còmodes,
a fora una zona enjardinada.

Poca gent espera per
anar vida enllà...
Sento un xiulet de tren
com les maquines
de vapor d’abans.

Surto cap a l’andana,
s’atura el tren i pugem
els quatre viatgers
que esperàvem.
Una noia jove, una àvia
amb un nen petit i un senyor sol.

El cap d’estació dóna la sortida
i el tren arrenca tot esbufegant,
la màquina. Comença el viatge.
Fa un dia clar, assegut
al costat de la finestra,
veig el món... Primera
parada, l’estació de
la simpatia; els arbres
tenen un somriure en cada fulla,
els que pugen al tren
tenen l’alegria a flor de pell.

Recuperem el viatge.
El sol pinta de vida a tota la natura.
Mentrestant vaig llegint el
Llibre del desassossec de
Fernando Pessoa, un
tresor entre tresors...
Quina meravella!

Ara el tren s’ha aturat en sec,
miro enfora i llegeixo:
Estació de l’enveja...
No puja ni baixa ningú.
La gent que hi ha a fora,
tothom es mira de reüll.

S’escolta un xiulet i el tren arrenca.
Reprenc la lectura del llibre.
El nen petit que va amb l’àvia,
ara plora, em sembla
que té son o gana...

Segueix el viatge
i ja no escric més,
miro la vida des de la finestra,
escolto la cançó
del meu cor, el respir...
Escolto una veu
que pregunta: Que falta molt
per l’estació de la vida...?

onatge

5 comentaris:

  1. Jo quan agafi el tren, baixaré a l'estació de la simpatia, m'agrada la gent que hi trobaré...
    Ai que en som d'hipòcrites, no hi ha cap moviment a l'estació de l'enveja...
    L'estació de la vida pot ser per un que hi arriba o per un que en marxa...
    Vull pensar que és per un que hi arriba sinó,qui agafarà els propers trens ?

    Petons cap el far, l'estació de la simpatia,

    M. Roser

    ResponElimina
  2. La vida és amb tu, durant tot el trajecte.

    ResponElimina
  3. Jo anava a dir que la vida deu ser a totes les estacions... però la Pilar m'ha guanyat amb la seva idea. Genial Pilar, com sempre...

    Contenta d'haver-te trobat entre llibres, onatge i ben acompanyats!

    Des dels bosc

    ResponElimina
  4. Tots viatgem en el tren de la vida, mentre el destí no ens faci baixar.

    ResponElimina
  5. Un bonic viatge en tren, onatge. Sembla que et va portar a l'estació dels retrobaments i l'amistat, la millor de totes.
    Que gaudeixis força amb Pessoa; jo aquesta tarda, abans de la manifestació pel català, m'he comprat l'últim de Jaume Cabré, Jo confesso, amb 998 pàgines. Ja et diré què tal.
    Una abraçada!

    ResponElimina