He comprat un bitllet
de tren a l’estació
de la
vida...
El tren
encara no ha arribat.
Hi ha uns
bancs
que semblen còmodes,
a fora una
zona enjardinada.
Poca gent
espera per
anar vida
enllà...
Sento un
xiulet de tren
com les
maquines
de vapor d’abans.
Surto cap a
l’andana,
s’atura el
tren i pugem
els quatre
viatgers
que esperàvem.
Una noia
jove, una àvia
amb un nen
petit i un senyor sol.
El cap d’estació
dóna la sortida
i el tren
arrenca tot esbufegant,
la màquina.
Comença el viatge.
Fa un dia
clar, assegut
al costat de
la finestra,
veig el
món... Primera
parada, l’estació
de
la simpatia;
els arbres
tenen un
somriure en cada fulla,
els que
pugen al tren
tenen l’alegria
a flor de pell.
Recuperem el
viatge.
El sol pinta
de vida a tota la natura.
Mentrestant
vaig llegint el
Llibre del
desassossec de
Fernando
Pessoa, un
tresor entre
tresors...
Quina
meravella!
Ara el tren
s’ha aturat en sec,
miro enfora
i llegeixo:
Estació de l’enveja...
No puja ni
baixa ningú.
La gent que
hi ha a fora,
tothom es
mira de reüll.
S’escolta un
xiulet i el tren arrenca.
Reprenc la
lectura del llibre.
El nen petit
que va amb l’àvia,
ara plora,
em sembla
que té son o
gana...
Segueix el
viatge
i ja no
escric més,
miro la vida
des de la finestra,
escolto la
cançó
del meu cor,
el respir...
Escolto una
veu
que pregunta:
Que falta molt
per l’estació
de la vida...?
onatge
Jo quan agafi el tren, baixaré a l'estació de la simpatia, m'agrada la gent que hi trobaré...
ResponEliminaAi que en som d'hipòcrites, no hi ha cap moviment a l'estació de l'enveja...
L'estació de la vida pot ser per un que hi arriba o per un que en marxa...
Vull pensar que és per un que hi arriba sinó,qui agafarà els propers trens ?
Petons cap el far, l'estació de la simpatia,
M. Roser
La vida és amb tu, durant tot el trajecte.
ResponEliminaJo anava a dir que la vida deu ser a totes les estacions... però la Pilar m'ha guanyat amb la seva idea. Genial Pilar, com sempre...
ResponEliminaContenta d'haver-te trobat entre llibres, onatge i ben acompanyats!
Des dels bosc
Tots viatgem en el tren de la vida, mentre el destí no ens faci baixar.
ResponEliminaUn bonic viatge en tren, onatge. Sembla que et va portar a l'estació dels retrobaments i l'amistat, la millor de totes.
ResponEliminaQue gaudeixis força amb Pessoa; jo aquesta tarda, abans de la manifestació pel català, m'he comprat l'últim de Jaume Cabré, Jo confesso, amb 998 pàgines. Ja et diré què tal.
Una abraçada!