diumenge, 4 de setembre del 2011

L'amant de tota la vida.




















Estellés
per SEMPRE!

Sabia que vindries, que ja era 
l'hora de parar taula dignament, 
d'obrir la porta i enramar el vent 
amb les paraules de la primavera. 
Amor i més amor d'aquell que espera, 
amor i més amor d'aquell que sent 
la Pentecosta de l'amor, l'advent, 
i en el vent el gran crit de la bandera. 
Tenia a punt, amor, totes les coses 
perquè sabia que vindries, ara, 
amb un escàndol de sonets i roses. 
Amor i més amor i més encara, 
i avemaries i vitralls i aloses, 
i tots els blats novells de la tarara. 


Amor i amor quan plou i quan fa sol, 
amor quan és de dia o és de nit, 
i a la taula i al llit, al primer crit, 
i l'oli socarrant-se en el cresol. 
L'amor, que és una pena i un consol, 
un desembre plujós i abril florit, 
atrevit, enardit i decidit, 
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol. 
Plou i plou en finíssimes agulles, 
plou i plou en la brossa, en el terrat, 
plou i plou en la roba i en les fulles... 
D'amor de cap a peus vinc amarat, 
d'amor i de furor quan et despulles 
vora el llit on t'espere despullat.

Vicent Andrés Estellés

6 comentaris:

  1. Uf! Em sap greu que aquest cop he fet campana... he tornat de cap de setmana i no tenia res a punt!

    Bon homenatge heu fet!

    ResponElimina
  2. Estellés per sempre. Bonic poema, no el coneixia.

    ResponElimina
  3. Una molt bona tria, onatge. Sí, sempre Estellés.

    ResponElimina
  4. Com diria l'Estellés us estime!

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina