dimarts, 13 de setembre de 2011

Viu l'avui...










No llencis
els records
però tampoc
no els empeltis
a l’arbre de viure,
el seu fruit
ja va ser...
Sense records
no podríem viure,
però tampoc no
en podem fer
un coixí
pel dia a dia...
onatge


Viu l'avui,
sense llençar els records,
més aviat,
dibuixa'n un
de tant en tant,
al moment
que més li escaigui.
Ornar l'avui
d'algun record
bonic i compartit,
pot augmentar-ne la joia.
Carme Rosanas

8 comentaris:

  1. Viu l'avui,
    sense llençar els records,
    més aviat,
    dibuixa'n un
    de tant en tant,
    al moment
    que més li escaigui.
    Ornar l'avui
    d'algun record
    bonic i compartit,
    pot augmentar-ne la joia.

    ResponElimina
  2. Menystenir els records és menystenir tot el que has arribat a ser. Sense ells no hi hauria present, sense el sol del passat no hi ha cap lluna del futur.

    ResponElimina
  3. Els dos poemes, ens posen cara a una realitat, els records són el passat, els bons moments viscuts i també els dolents.
    Peró la vida segueix i els fets de l'avui seràn els records del demà. Mes val doncs que aprenguem a viura amb amor i al.legria.

    ResponElimina
  4. Salvem els records que ens ajuden a caminar.

    ResponElimina
  5. Tots tenim records, bons i dolents. El pes que donem a uns o altres dependrà de nosaltres.

    ResponElimina
  6. Mai hem d'oblidar els records, són l'herència que el temps ens ha deixat, i segur que en molts moments ens podran fer companyia. Som el que som , gràcies al passat...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Amb vosaltres sempre visc l'avui... Gràcies.

    Des del far silenci per sembrar.
    onatge

    ResponElimina