No llencis
els records
però tampoc
no els empeltis
a l’arbre de
viure,
el seu fruit
ja va ser...
Sense records
no podríem viure,
però tampoc no
en podem fer
un coixí
pel dia a dia...
onatge
Viu l'avui,
sense llençar els records,
més aviat,
dibuixa'n un
de tant en tant,
al moment
que més li escaigui.
Ornar l'avui
d'algun record
bonic i compartit,
pot augmentar-ne la joia.
sense llençar els records,
més aviat,
dibuixa'n un
de tant en tant,
al moment
que més li escaigui.
Ornar l'avui
d'algun record
bonic i compartit,
pot augmentar-ne la joia.
Carme Rosanas
Viu l'avui,
ResponEliminasense llençar els records,
més aviat,
dibuixa'n un
de tant en tant,
al moment
que més li escaigui.
Ornar l'avui
d'algun record
bonic i compartit,
pot augmentar-ne la joia.
Menystenir els records és menystenir tot el que has arribat a ser. Sense ells no hi hauria present, sense el sol del passat no hi ha cap lluna del futur.
ResponEliminaBon tàndem.
ResponEliminaEls dos poemes, ens posen cara a una realitat, els records són el passat, els bons moments viscuts i també els dolents.
ResponEliminaPeró la vida segueix i els fets de l'avui seràn els records del demà. Mes val doncs que aprenguem a viura amb amor i al.legria.
Salvem els records que ens ajuden a caminar.
ResponEliminaTots tenim records, bons i dolents. El pes que donem a uns o altres dependrà de nosaltres.
ResponEliminaMai hem d'oblidar els records, són l'herència que el temps ens ha deixat, i segur que en molts moments ens podran fer companyia. Som el que som , gràcies al passat...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Amb vosaltres sempre visc l'avui... Gràcies.
ResponEliminaDes del far silenci per sembrar.
onatge