diumenge, 18 de setembre de 2011

Pot ser a dos...














Sabeu que tinc uns calaixos plens de llibretes. Doncs...

El silenci de vegades
crida per parets i orelles.
I si sóc sord? Però no,
jo el sento, parlem plegats.
Cada poema és un glop
de sang que surt de la ferida,
un somriure, la rosada
que no troba els llavis...,
el fred que esborrona el
pentagrama dels sentiments.

El silenci dibuixa paraules
amb llum i ombra,
surt enfora el paisatge interior.
Estimo, malgrat que de
vegades no ho sàpiga dir.
El silenci és l’estel
en el cel dels sentiments.
Quan el silenci crida paraula
neix el diàleg que pot ser a dos...
onatge



3 comentaris:

  1. Busca llibretes i escampa preciositats...

    ResponElimina
  2. Els teus silencis, són de veritat estels. No deixis de forgar entre els calaixos.

    ResponElimina
  3. "El silenci és l'estel en el cel dels sentiments"
    "El silenci dibuixa paraules amb llum i ombra"
    Jo vull ser un sentiment d'aquest cel i vull ser la llum del dibuix...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina