dijous, 8 de setembre del 2011

Mai no...










De vegades un calaix, una llibreta, l’obro i...

Mai no podràs
fer l’autòpsia
als meus poemes,
mai no seran aire
pel teu ofec,
ni aigua per
la teva set,
ni silenci per
la teva cançó,
ni carícia per
la teva nuesa
ni pel fred de viure...

Mai no voldran
les teves flors,
ni amb espines
ni sense...
onatge


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

13 comentaris:

  1. Quadern de mots8 de setembre del 2011, a les 22:29

    Bon poema, encara que aquest “mai” denota una certa rancúnia per un dolor sofert, suposo que és l’estat d’ànim que et pot quedar després de sentir-te ferit. Repeteixo, bon poema.

    ResponElimina
  2. Galionar8 de setembre del 2011, a les 22:29

    De vegades una pantalla d'ordinador, un espai amic, l'obro i...
    Mai no pretendré fer l'autòpsia als teus poemes,
    ni els demanaré més del que em puguin donar,
    i sé prou bé que res esperen de mi,
    però...
    Res ni ingú podrà evitar que quan els llegeixi
    siguin per a mi aire, aigua, silenci, carícia,
    i que rebin la meva admiració,
    encara que no la vulguin...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. onatge8 de setembre del 2011, a les 23:00

    Quadern de mots, aquell dia vaig escriure "Mai".

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  4. onatge8 de setembre del 2011, a les 23:02

    Galionar demana l'impossible per arribar al possible... Tu que saps si els poemes esperen de tu o no...? I qui t'ho ha dit que no els agradi la teva admiració?

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  5. Calpurni8 de setembre del 2011, a les 23:25

    Possiblement els poemes no suportarien l'autòpsia i moririen.
    Són tan personals els poemes!
    Salut i poesia (des del cau).

    ResponElimina
  6. Judit9 de setembre del 2011, a les 14:13

    Si tot és mai, vol dir això que s´ha convertit en res? Què difícil orientar-se en el país dels sentiments...

    ResponElimina
  7. Galionar9 de setembre del 2011, a les 16:21

    Eeei, onatge, que només pretenia seguir-li el contrapunt al teu poema amb molt bon rotllo, eh?, que en cap moment no qüestiono res!
    Abraçada de divendres!

    ResponElimina
  8. onatge9 de setembre del 2011, a les 16:46

    Judit això dels sentiments sempre és tan personal, de vegades el camí es pla, d'altres empedrat, amb flors i sense, amb sol o lluna i boira...

    Una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  9. onatge9 de setembre del 2011, a les 16:47

    Eeei Galionar que jo també ho segueixo amb bon rotllo i sense qüestionar res...

    Una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  10. onatge9 de setembre del 2011, a les 16:48

    Calpurni potser respondrien en veu alta: I tu què vols...? Li dirien al bisturí...

    Des del far amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  11. Papallona blava. 9 de setembre del 2011, a les 20:33

    Mai no diguis mai, Onatge. Doncs, mai se sap qui espera una abraçada teva al final del camí.

    Un esvoletec d’ales de paraules.

    ResponElimina
  12. Audrey9 de setembre del 2011, a les 22:23

    I si el mai esdevé un potser?, prefereixo els 'potsers'...

    ResponElimina
  13. Joan Abellaneda10 de setembre del 2011, a les 9:34

    PROVOCATIU POEMA ONATGE, i això en si mateix ja ha fet que sigui per un instant silenci. carícia...
    és inevitable
    et felicito i t'agraeixo com sempre el teu contacte
    salutacions des del maresme
    joan

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)