Un
cel garrepa de pluja,
però ben gris.
La vida a ritme de grisos
i negres ben negres...
Als diaris titulars negres.
Però viure té els
seus propis colors.
El color del cafè,
el del pa de pagès,
l’aigua clara,
el fum d’un foc net,
la carícia empeltada
de vida, sol i lluna
el gran maridatge,
els ideals que no tenen preu,
tots han perdut el color,
un gat gris amb
bigotis blancs,
una arruga arrugada,
la veïna planxada.
El cel continua
gris ben gris,
un somriure amb
tot el seu color.
La meva no té color
sempre és ella,
tampoc no té sinònim,
la ferida sempre
té molts colors,
les gavines em porten
l’olor i el color del mar,
els estúpids tots
tenen el mateix color,
la brutícia mental
té el color brut.
Un cel garrepa...
onatge
El cel ben
net
de colors ben nets.
Amb un far que els vetlla
ara i adés.
de colors ben nets.
Amb un far que els vetlla
ara i adés.
Jordi
Dorca
Ja que va de
colors...
Sota un paraigües groc
quatre amics
que semblen de joguina
Sota un paraigües groc
el gris, el blanc i el lila
Sota un paraigües groc
Rialles de tots colors.
Sota un paraigües groc
quatre amics
que semblen de joguina
Sota un paraigües groc
el gris, el blanc i el lila
Sota un paraigües groc
Rialles de tots colors.
Carme Rosanas
El cel ben net
ResponEliminade colors ben nets.
Amb un far que els vetlla
ara i adés.
Ja que va de colors...
ResponEliminaSota un paraigües groc
quatre amics
que semblen de joguina
Sota un paraigües groc
el gris, el blanc i el lila
Sota un paraigües groc
Rialles de tots colors.
És com una endevinalla, la solució a casa meva. :)
Si el gris només està a fora, en el cel, en els núvols, darrere la finestra, no t'has de preocupar. Seria més greu si aquest color també estigués dintre teu, i n'estic segura que això no passarà, perquè la llum del far sempre et farà companyia, a dins i a fora.
ResponEliminaUna abraçada.
Ha començat la tardor, que porta amb ella colors ben macos. Pinta,doncs, sobre el cel gris o negre els colors tardorals.
ResponEliminaAquesta referència al gris, m'ha fet recordar la pel·lícula "La vida dels altres". En cert moment, l'agent de l'Stasi es deixa captivar per uns versos, crec que de Bertolt Brecht, i si no em falla la memòria, el gris juga un paper important.
ResponEliminaTot té matisos, també el gris.
No sé si el gris el podem considerar un color com els altres, ja que té una bona part de negre que és el no color...
ResponEliminaPerò a mi m'agraden molt els ulls de color gris, tan transparents i melancòlics...
Sembla que aquest cel garrepa ja ha deixat anar una mica de pluja...
Petons,
M. Roser
Et refereixes a la foto dels penjadors de colors Carme?
Qin despiste(jo) Carme, és la foto dels amics del país Valencià...és que no l'havia vista.
ResponEliminaM. Roser