diumenge, 25 de setembre del 2011

Un cel garrepa...














Un cel garrepa de pluja,
però ben gris.
La vida a ritme de grisos
i negres ben negres...
Als diaris titulars negres.
Però viure té els
seus propis colors.

El color del cafè,
el del pa de pagès,
l’aigua clara,
el fum d’un foc net,
la carícia empeltada
de vida, sol i lluna
el gran maridatge,
els ideals que no tenen preu,
tots han perdut el color,
un gat gris amb
bigotis blancs,
una arruga arrugada,
la veïna planxada.

El cel continua
gris ben gris,
un somriure amb
tot el seu color.
La meva no té color
sempre és ella,
tampoc no té sinònim,
la ferida sempre
té molts colors,
les gavines em porten
l’olor i el color del mar,
els estúpids tots
tenen el mateix color,
la brutícia mental
té el color brut.

Un cel garrepa...
 
onatge


El cel ben net
de colors ben nets.
Amb un far que els vetlla
ara i adés.

Jordi Dorca



Ja que va de colors...

Sota un paraigües
groc
quatre amics
que semblen de joguina
Sota un paraigües
groc
el
gris, el blanc i el lila
Sota un paraigües
groc
Rialles de tots colors.

Carme Rosanas

7 comentaris:

  1. El cel ben net
    de colors ben nets.
    Amb un far que els vetlla
    ara i adés.

    ResponElimina
  2. Ja que va de colors...

    Sota un paraigües groc
    quatre amics
    que semblen de joguina
    Sota un paraigües groc
    el gris, el blanc i el lila
    Sota un paraigües groc
    Rialles de tots colors.

    És com una endevinalla, la solució a casa meva. :)

    ResponElimina
  3. Si el gris només està a fora, en el cel, en els núvols, darrere la finestra, no t'has de preocupar. Seria més greu si aquest color també estigués dintre teu, i n'estic segura que això no passarà, perquè la llum del far sempre et farà companyia, a dins i a fora.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Ha començat la tardor, que porta amb ella colors ben macos. Pinta,doncs, sobre el cel gris o negre els colors tardorals.

    ResponElimina
  5. Aquesta referència al gris, m'ha fet recordar la pel·lícula "La vida dels altres". En cert moment, l'agent de l'Stasi es deixa captivar per uns versos, crec que de Bertolt Brecht, i si no em falla la memòria, el gris juga un paper important.
    Tot té matisos, també el gris.

    ResponElimina
  6. No sé si el gris el podem considerar un color com els altres, ja que té una bona part de negre que és el no color...
    Però a mi m'agraden molt els ulls de color gris, tan transparents i melancòlics...
    Sembla que aquest cel garrepa ja ha deixat anar una mica de pluja...
    Petons,
    M. Roser

    Et refereixes a la foto dels penjadors de colors Carme?

    ResponElimina
  7. Qin despiste(jo) Carme, és la foto dels amics del país Valencià...és que no l'havia vista.
    M. Roser

    ResponElimina