dissabte, 27 d’agost del 2011

Ell només badalla...











El violí gemega

respira i viu

la seva veu

em penetra.

Música i paraules,

fan l’eco

dintre meu.

Gemega la solitud.

El silenci m’abraça.

I tot és un

pentagrama de vida.

Imagino l’esperit

que desperta el violí,

i ell només badalla...

onatge


4 comentaris:

  1. Et llegeixo mentre escolto Yo-Yo MA Plays ENNIO MORRICONE (http://www.youtube.com/watch?v=XISBJ-MJ0HI&feature=player_embedded), i els teus versos semblem escrits entallant el moment.
    Un petonet.

    ResponElimina
  2. hola maijo de vegades hi ha maridatges naturals...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  3. Hola Jordi, sempre tan agut...

    Des del far salut.
    onatge

    ResponElimina