El violí gemega
respira i viu
la seva veu
em penetra.
Música i paraules,
fan l’eco
dintre meu.
Gemega la solitud.
El silenci m’abraça.
I tot és un
pentagrama de vida.
Imagino l’esperit
que desperta el violí,
i ell només badalla...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Et llegeixo mentre escolto Yo-Yo MA Plays ENNIO MORRICONE (http://www.youtube.com/watch?v=XISBJ-MJ0HI&feature=player_embedded), i els teus versos semblem escrits entallant el moment.
ResponEliminaUn petonet.
El violí com una dalla.
ResponEliminahola maijo de vegades hi ha maridatges naturals...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola Jordi, sempre tan agut...
ResponEliminaDes del far salut.
onatge