Llarg...?

Tot es fa llarg

o potser curt?

I si plorar és viure,

i somriure compartir,

dues mans fan

companyia, dos cors

un sol batec,

la carícia ens vesteix

i ens despulla,

dues ombres fan un camí,

la lluna ens trempa

a la fornal de viure,

dona i home

dues diòptries diferents,

dues miopies particulars

davant del mur

i de l’horitzó,

una sola barca

a la nostra platja

i el gran mar

fins que l’ofeguin

els homes...,

camino descalç

per sentir la terra,

els crancs ja no

van enrere, estan

a l’atur, tot canvia,

i potser hem canviat tant

que passem pel costat

i no ens reconeixem,

però sí, la penyora

dels teus llavis

encara l’ha tinc en mi,

el teu gest amb els cabells,

fa tant de temps,

o només ha passat

un dia, des del

mirall trencat

que no hi ha res...

aa

onatge