dimecres, 24 d’agost de 2011

Llarg...?











Tot es fa llarg

o potser curt?

I si plorar és viure,

i somriure compartir,

dues mans fan

companyia, dos cors

un sol batec,

la carícia ens vesteix

i ens despulla,

dues ombres fan un camí,

la lluna ens trempa

a la fornal de viure,

dona i home

dues diòptries diferents,

dues miopies particulars

davant del mur

i de l’horitzó,

una sola barca

a la nostra platja

i el gran mar

fins que l’ofeguin

els homes...,

camino descalç

per sentir la terra,

els crancs ja no

van enrere, estan

a l’atur, tot canvia,

i potser hem canviat tant

que passem pel costat

i no ens reconeixem,

però sí, la penyora

dels teus llavis

encara l’ha tinc en mi,

el teu gest amb els cabells,

fa tant de temps,

o només ha passat

un dia, des del

mirall trencat

que no hi ha res...

aa

onatge


4 comentaris:

  1. T'he de dir que quan has parlat dels crancs m'has fet arrencar un somriure.... i és que més enrera potser ja no es pot anar no?
    Una abraçada onatge!

    ResponElimina
  2. Hola Alba, crec que hi ha molt per anar endavant malgrat que ens vulguin fer creure que només hi ha enrere...

    Des del far bona tarda.
    onatge

    ResponElimina
  3. Magazine premo el botó amb tu...

    Des del far bona tarda.
    onatge

    ResponElimina