diumenge, 14 d’agost del 2011

Compartir vida...












La solitud

forma part

de la vida,

la companyia

també, i hi ha

tantes companyies

com persones.

De vegades cal

perdre la por

a tenir companyia.

La companyia

d’una flor, d’un gat,

el mar, la lluna,

el sol, la nit, la rosada;

la companyia del poema.

I la companyia

de la persona

que no et fa sentir

més dona o més home,

però sí que

compartint companyia

és compartir vida.

onatge


4 comentaris:

  1. Hi ha persones temorenques de fer-se companyia elles mateixes i procuren de tenir ocupats a totes hores els sentits encara que sigui amb estímuls vanals, no fos que el silenci dins la seva ment els incités a preguntar-se segons què...
    Gràcies per compartir un tros de la teva vida amb nosaltres, Onatge.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Quanta raó!, 'perdre la por a tenir companyia', perdre la por a la vida..., a la companyia de 'cosetes' ben boniques.

    ResponElimina
  3. Violant gràcies per la teva companyia en el viatge de les paraules.

    Des del far amb bona brisa.
    onatge

    ResponElimina
  4. Hola Audrey, de vegades s'ha de perdre la por a viure...

    Des del far amb bona brisa.
    onatge

    ResponElimina