La solitud
forma part
de la vida,
la companyia
també, i hi ha
tantes companyies
com persones.
De vegades cal
perdre la por
a tenir companyia.
La companyia
d’una flor, d’un gat,
el mar, la lluna,
el sol, la nit, la rosada;
la companyia del poema.
I la companyia
de la persona
que no et fa sentir
més dona o més home,
però sí que
compartint companyia
és compartir vida.
onatge
Hi ha persones temorenques de fer-se companyia elles mateixes i procuren de tenir ocupats a totes hores els sentits encara que sigui amb estímuls vanals, no fos que el silenci dins la seva ment els incités a preguntar-se segons què...
ResponEliminaGràcies per compartir un tros de la teva vida amb nosaltres, Onatge.
Una abraçada!
Quanta raó!, 'perdre la por a tenir companyia', perdre la por a la vida..., a la companyia de 'cosetes' ben boniques.
ResponEliminaViolant gràcies per la teva companyia en el viatge de les paraules.
ResponEliminaDes del far amb bona brisa.
onatge
Hola Audrey, de vegades s'ha de perdre la por a viure...
ResponEliminaDes del far amb bona brisa.
onatge