Cada record
té la seva olor
el seu tacte,
la seva espina
i al seva rosa,
de vegades també
la seva creu...
Cada record
tenia pètals,
quasi sempre
tenia nom i cognoms,
tenia sol i lluna
pluja i boira
i la rosada
com una penyora
que ja no dura...
onatge
Els records són penyores molt preuades. Contenen bocins de vida...Com les perles dels raïms que guarneixen els marges dels viaranys que segueixo.
ResponEliminaUna abraçada, home del far.
Cada record tenia pètals.
ResponElimina!!
El record, bo o dolent, és passat. És cert que el guardem com a penyora, sabem que l'hem de tornar i anar-nos-en nus de passat.
ResponEliminaUna abraçada plena de records.