Estic a l’espera de l’ocell de ferro.
Ara els records em martellegen
a l’enclusa del cor...
Sentiments a la fornal de viure.
Busco el tremp d’anar endavant.
Temps. Viatge i temps.
L’enyor és un perfum que no em deixa.
Des de que naixem som un viatge.
L’espera desespera, però no hi
ha més remei que esperar,
i més ara que l’ocell de ferro ha d’arribar.
El capvespre ja duu el barret posat.
Encara tinc els records a l’almívar
del temps recent, a l’andana
una abraçada, un somriure,
el fred del retorn, tot passa,
però l’enyorança és la senyora...
onatge
L’enyor és un perfum que no em deixa.
ResponEliminaNomes és difumina amb el pas del temps.
Salut.
L'enyor és part i company de viatge!
ResponEliminaUna abraçada, onatge!