dilluns, 29 d’agost del 2011

T'enyoro...











Estic a l’espera de l’ocell de ferro.

Ara els records em martellegen

a l’enclusa del cor...

Sentiments a la fornal de viure.

Busco el tremp d’anar endavant.

Temps. Viatge i temps.

L’enyor és un perfum que no em deixa.

Des de que naixem som un viatge.

L’espera desespera, però no hi

ha més remei que esperar,

i més ara que l’ocell de ferro ha d’arribar.

El capvespre ja duu el barret posat.

Encara tinc els records a l’almívar

del temps recent, a l’andana

una abraçada, un somriure,

el fred del retorn, tot passa,

però l’enyorança és la senyora...

onatge



2 comentaris:

  1. L’enyor és un perfum que no em deixa.
    Nomes és difumina amb el pas del temps.

    Salut.

    ResponElimina
  2. L'enyor és part i company de viatge!
    Una abraçada, onatge!

    ResponElimina