Arriba un dia
que silenci i paraula
es troben, i amb
amor profund
engendren diàleg.
Fred i solitud
esdevenen caliu i flama,
fecunden la carícia
que abraça la nuesa.
Entre sol i lluna
la mar del viatge.
Als llavis la
besada profunda,
sense pressa
sense temps...
El marge del camí,
les pedres, les flors.
L’ombra dels arbres
i les magranes
a punt d’obrir...
onatge
Gràcies per compartir entre el silenci i les paraules. una abraçada!
ResponEliminaGràcies per la teva mirada...
ResponEliminaDes del far amb bona brisa.
onatge