Dormo en un
coixí de paraules.
I em desperto
amb paraules
adormides.
Cada paraula
és com un pètal
i entre totes
fan una flor.
Amb les paraules
m’humitejo
els llavis.
A l’hivern en
faig encenalls
per escalfar.
Les paraules
també fan
un pont
que uneix.
També són
la calma quan
la vida fereix...
onatge
Vida feridora, paraules humides de tardor en besllum.
ResponEliminaQuè faríem sense les paraules?
ResponElimina