Sé que arribarà la nit
si ningú no ho impedeix.
La lluna es rentarà la cara,
els núvols faran el borinot,
el far farà tres vegades l’ullet,
seré el que sóc des de que
vaig néixer, o com diu l’Ovidi:
Un antic renec de cony...
Quan arribi la nit
seré ocell amb ella.
Les paraules s’encendran
amb foc de tintat blava.
Anirà emmudint el dia
i parlarà la nit.
L’encens fa escultures
cremades i perfuma l’aire.
El mussol de la nit
obrirà els ulls ens
mirarem però no
ens direm res...
onatge
Sí, arribarà la nit! Ja t'hi veig, ocell de nit.
ResponEliminaUna abraçada mirant al far.
maijo em coneixes massa, ja ho saps, sóc ocell de nit...
ResponEliminaDes del far esperant la nit.
onatge