dimecres, 3 d’agost de 2011

Ara no sé què dir...














Recordo les nits amb la teva estrella,

quan els astres callaven per sentir-te.

Les onades del mar batien al ritme del teu cor.

Feies sortir el sol amb un somriure,

i amb un silenci s’escoltava la natura.

Nits de lluna amb quart creixent de tendresa.

Amic d’amigues, però la teva paraula

amb accent profund i femení.

Llauràvem i després sembràvem a l’ànima,

el seu fruit és més que un record.

I navegàvem amb la barca sense rems,

vorejàvem la costa sense tocar terra...,

de les onades els esquitxos de sal,

amb la brisa vela enllà,

pescàvem mots i paraules sense xarxa,

només les mans obertes,

la rosada als llavis, marxàvem

quan el sol naixia, posàvem

el cor a repòs, respiràvem i sospiràvem,

la nit curta era un dormir, i despertar

amb el record del somni, que tots dos

sabíem que era realitat,

sorra a les butxaques, i la llum del far

a les ninetes, i la paraula a l’eco interior.

De la rosa la llàgrima d’una espina,

de la ferida no fer-ne un gaudi,

només per saber que la sang té vida...

Només la rosa dels vents

sap de les nostres nits.

Ara no sé què dir...

onatge

3 comentaris:

  1. No saps que dir perquè ja ho has dit tot... Quines paraules més boniques i tendres. Estaria bé que fossin realitat (per mi)!
    Salut i una abraçada onatge!

    ResponElimina
  2. Doncs per no saber què dir... trobo que ho has dit molt bé.

    ResponElimina