dimecres, 3 d’agost de 2011

Ara no sé què dir...














Recordo les nits amb la teva estrella,

quan els astres callaven per sentir-te.

Les onades del mar batien al ritme del teu cor.

Feies sortir el sol amb un somriure,

i amb un silenci s’escoltava la natura.

Nits de lluna amb quart creixent de tendresa.

Amic d’amigues, però la teva paraula

amb accent profund i femení.

Llauràvem i després sembràvem a l’ànima,

el seu fruit és més que un record.

I navegàvem amb la barca sense rems,

vorejàvem la costa sense tocar terra...,

de les onades els esquitxos de sal,

amb la brisa vela enllà,

pescàvem mots i paraules sense xarxa,

només les mans obertes,

la rosada als llavis, marxàvem

quan el sol naixia, posàvem

el cor a repòs, respiràvem i sospiràvem,

la nit curta era un dormir, i despertar

amb el record del somni, que tots dos

sabíem que era realitat,

sorra a les butxaques, i la llum del far

a les ninetes, i la paraula a l’eco interior.

De la rosa la llàgrima d’una espina,

de la ferida no fer-ne un gaudi,

només per saber que la sang té vida...

Només la rosa dels vents

sap de les nostres nits.

Ara no sé què dir...

onatge

4 comentaris:

  1. No saps que dir perquè ja ho has dit tot... Quines paraules més boniques i tendres. Estaria bé que fossin realitat (per mi)!
    Salut i una abraçada onatge!

    ResponElimina
  2. Doncs per no saber què dir... trobo que ho has dit molt bé.

    ResponElimina
  3. If you need your ex-girlfriend or ex-boyfriend to come crawling back to you on their knees (no matter why you broke up) you must watch this video
    right away...

    (VIDEO) Why your ex will NEVER get back...

    ResponElimina