diumenge, 7 d’agost del 2011

Potser ja és...











Potser ja és

temps de boira,

però cada dia

surt el sol

i la lluna

il·lumina els

marges del camí.

Els arbres, avui

ens donen ombra,

demà regalaran

les fulles a la terra.

Potser l’amor

no és per sempre

però el seu

sentiment sí.

onatge

1 comentari:

  1. M'agrada tant el poema que no sé què dir; l'he interpretat com a metàfora d'una maduresa rica en plenitud i esperançadora.I els últims quatre versos els podria firmar ara mateix.
    Una abraçada sense boira!

    ResponElimina