Potser ja és
temps de boira,
però cada dia
surt el sol
i la lluna
il·lumina els
marges del camí.
Els arbres, avui
ens donen ombra,
demà regalaran
les fulles a la terra.
Potser l’amor
no és per sempre
però el seu
sentiment sí.
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'agrada tant el poema que no sé què dir; l'he interpretat com a metàfora d'una maduresa rica en plenitud i esperançadora.I els últims quatre versos els podria firmar ara mateix.
ResponEliminaUna abraçada sense boira!