Amb veu
però sense cridar,
dic el teu nom.
Ahir amb molt
poc teníem el món.
Avui les realitats
tenen cara i ulls.
Les il·lusions
són la força.
La lluna ens
trempa de vida.
Som poema al vent.
Ens uneix la
mútua abraçada.
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una abraçada dient el nom estimat amb veu baixa,
ResponEliminaamb la força de les il·lusions, sota la claror de la lluna...pura poesia que gronxa el vent.
Petons de finals d'agost fins al far,
M. Roser