diumenge, 28 d’agost de 2011

Mútua abraçada...

















Amb veu

però sense cridar,

dic el teu nom.

Ahir amb molt

poc teníem el món.

Avui les realitats

tenen cara i ulls.

Les il·lusions

són la força.

La lluna ens

trempa de vida.

Som poema al vent.

Ens uneix la

mútua abraçada.

onatge



1 comentari:

  1. Una abraçada dient el nom estimat amb veu baixa,
    amb la força de les il·lusions, sota la claror de la lluna...pura poesia que gronxa el vent.
    Petons de finals d'agost fins al far,
    M. Roser

    ResponElimina