dijous, 25 d’agost del 2011

Un antic renec...












Sé que arribarà la nit

si ningú no ho impedeix.

La lluna es rentarà la cara,

els núvols faran el borinot,

el far farà tres vegades l’ullet,

seré el que sóc des de que

vaig néixer, o com diu l’Ovidi:

Un antic renec de cony...

Quan arribi la nit

seré ocell amb ella.

Les paraules s’encendran

amb foc de tintat blava.

Anirà emmudint el dia

i parlarà la nit.

L’encens fa escultures

cremades i perfuma l’aire.

El mussol de la nit

obrirà els ulls ens

mirarem però no

ens direm res...

onatge



2 comentaris:

  1. Sí, arribarà la nit! Ja t'hi veig, ocell de nit.
    Una abraçada mirant al far.

    ResponElimina
  2. maijo em coneixes massa, ja ho saps, sóc ocell de nit...

    Des del far esperant la nit.
    onatge

    ResponElimina