dijous, 11 d’agost del 2011

Com una penyora...













Cada record

té la seva olor

el seu tacte,

la seva espina

i al seva rosa,

de vegades també

la seva creu...

Cada record

tenia pètals,

quasi sempre

tenia nom i cognoms,

tenia sol i lluna

pluja i boira

i la rosada

com una penyora

que ja no dura...

onatge



3 comentaris:

  1. Els records són penyores molt preuades. Contenen bocins de vida...Com les perles dels raïms que guarneixen els marges dels viaranys que segueixo.
    Una abraçada, home del far.

    ResponElimina
  2. El record, bo o dolent, és passat. És cert que el guardem com a penyora, sabem que l'hem de tornar i anar-nos-en nus de passat.
    Una abraçada plena de records.

    ResponElimina