divendres, 8 de juliol del 2011

Recepta...










Agafa un pot

ni massa petit

ni massa gran,

posa-hi uns sentiments,

aigua de mar

unes gotes d’aigua

de lluna, tres onzes

de paciència, un polsim

de rebel·lia, rectificar

de seny i rauxa,

a foc lent deixar

que redueixi,

llavors posa-hi

terra i arrels,

un tall de lluita,

filtrar-ne l’estupidesa...,

un raig de sentit comú

-si en trobes-.

Afegir-hi tres mots

i un vers, un renec,

mig quilo d’energia,

una esquela sense

els afligits...

Procura que no hi caigui

ni pols ni cap

teranyina política...

Si mires el rellotge

i veus que és l’hora,

apaga el foc

deixa-ho reposar

cinc minuts,

després en plat pla

forquilla i ganivet,

degustar-ho , bon profit!

Ah! Si no t’ho

pots menjar

llença-ho amb pot i tot

a la porta que tu

creguis convenient...

onatge

9 comentaris:

  1. M'agrada aquesta recepta, però potser hi posaria quatre onzes de paciència, enlloc de tres... a dies me'n manca una mica. Una abraçada fresqueta!

    ResponElimina
  2. Aquesta recepta és del menú del règim que hauriem de seguir per anar fent camí per la vida ( trobo a faltar una mica de tendresa). A alguns els farà bon profit a d'altres no tant...Sinó ens agrada sempre podem canviar coses, però no podem llençar allò que ens ajuda a viure...
    Un petó de bona nit fins el far,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. M'agrada comprovar que encara queden alquimistes.
    Una abraçada, home del far.

    ResponElimina
  4. Venia a preguntar-te si ets un bruixot dels bons que sap fer pocions de les bones. La resposta me l'ha donada Pilar: ets un alquimista.

    ResponElimina
  5. Amb aquests bons ingredients, ben segur que l'àpat acarona el cor, aquieta l'ànima i encén la flama...

    Abraçada!

    ResponElimina
  6. Quin poti poti!!!... haaa, i de llençar-ho res de res, s'ha d'aprofitar tot que estem amb crisi.

    Salut.

    ResponElimina
  7. Reservaré la recepta per algun dia que tingui ganes de cuinar. Tants ingredients m'atabalen...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Hola Ventafocs, M. Roser, Pilar, Jordi, novesflors, Audrey, magazine.cat i Galionar, gràcies per la vostra acollida a la meva humil recepta, i dir que ara que la repasso i seguint els vostres comentaris, veig que encara m'hi he deixat ingredients importants, com ara:
    un bon tall d'indignació amb os i tot,
    una bon polsim de mala bava...
    una bona lluita,
    vi de fidelitat,
    unes bones arrels.
    Això sí, preservar-ho de l'etupidesa, l'engany, els falsos somriures, de la més pura mediocritat, tan abundant a totes les nòmines públiques...
    Teniu raó. Ja callo...

    Des del far una abraçada sense recepta.
    onatge

    ResponElimina