dimarts, 5 de juliol del 2011

A foc i flama...











La tralla

del temps

m’espetega

a la pell,

els anys

han fet una

cuirassa que

només traspassa

la tendresa,

els pètals de les flors,

la rosada de viure,

la brisa del poema

i la teva companyia

a foc i flama...

onatge

9 comentaris:

  1. Això és el que té ser una persona com cal...

    ResponElimina
  2. Si la teva cuirassa encara deixa traspassar totes aquestes coses que dius estàs salvat, onatge; no se't moriran els sentiments per inanició.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Hem de ser permeables només a les coses que paguen la pena...tu, sembla que ho fas molt bé.

    Beset

    ResponElimina
  4. zel, Galionar, Jordi i La Senyoreta, vosaltres sou la flama!

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  5. Una cuirassa molt delicada i sensible. Ben fet!

    ResponElimina
  6. Carme faltava la teva flama...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  7. Normalment, la vida, ens fa una cuirassa per protegir-nos...
    La teva és un teixit de fil de seda brillant, que deixa passar totes les petites coses importants, que són les que ens donen la il·lusió de viure cada dia.
    Un petó que arribi al far travessant la cuirassa,
    M. Roser

    ResponElimina
  8. Una cuirassa impregnada de tendresa i sensibilitat, ja no és cuirassa. Ho sento, algú t'ho havia de dir...
    Una abraçada direcció al far.

    ResponElimina