Aquest poema també forma part de la “llibretada...” i no té punt, no perquè no n’hi hagi posat, senzillament perquè quan el vaig escriure el va quedar inacabat. Tu com l’acabaries...? Respondre no es obligatori ni tampoc hi haurà cap premi, més que el tresor de la companyia...
Algú va dir:
que val més estar sol/a
que mal acompanyat/da.
Per estar mal acompanyat
val més anar desgranant la soledat.
Si la primavera et dóna flors; flors,
i sinó, respira enyorant-les...
També cal sensibilitat
per saber veure-les.
A la finestra del temps
els vent hi entren però passen...
Cada vent és portador i robador.
Estar sol no és viure sol.
Cada dia vaig descabellant
i pentinant la trena del temps.
Cada dia el pa es va endurint
i les dents es van perdent.
La pluja renta el poema
però la majoria de dies
no en neix cap flor.
Però la il·lusió cada dia
està de gestació...
Quan el sostre són núvols negres
obro la finestra als ocells,
i tots junts prenem la fresca
a l’àmbit de la finestra.
Després de la pluja
tot és una gran festa.
Si et sents sola o sol
sembra sempre un mot
onatge
Si et sents sola o sol
ResponEliminasembra sempre un mot
i hi trobaràs consol.
Viure en companyia no sempre significa estar acompanyat. Però de vegades s'acaba estimant aquesta soledat.
ResponEliminaEl final que proposa la Carme em sembla perfecte.
Una abraçada.
Estic d'acord, val més estar sol que mal acompanyat...però suposo que auixò es refereix ales persones, perquè hi ha moltes coses que et poden fer companyia...segur que la primavera et donarà flors,la pluja, els ocells que prenen la fresca amb tu( m'ha agradat molt això)...Com l'acabaria:
ResponEliminaSi et sents sola o sol,
sembra sempre un mot
i naixerà un poema.
ell t'acompanyarà.
Petons,
M. Roser
Soledat..., no sempre ens en sortim amb ella, en companyia també ens hi podem sentir, estar-ne i no sentir-se'n, no sempre fàcil.La bona companyia, un regal que a vegades la vida ens brinda...
ResponEliminaAbraçada!
ambdues coses són importants, a voltes necessitem estar sols perquè les companyies no ens ajuden a desfer l'entrellat que ens ocupa... a voltes una bona companyia s'agraeix i ajuda...
ResponEliminaabraçades onatge i bon començament d'estiu
joan
La soledat... tal volta es un premi... pot ser, una carga. Si aprenem a viure els moments ens adonarem que no sempre es mala companyia.
ResponEliminaRecords de SPT.
sembra sempre un mot
ResponEliminaa punt de volar
a l'ampit de cada finestra.