El sí va de
parella amb el no.
La foscor s’enamora
de la llum.
A la creu sempre
hi ha claus.
La veritat és
amiga de la mentida.
L’amor té milers de cares.
En canvi hi ha cares
que no tenen amor...
El pitjor enemic
de l’home és
ell mateix.
La guerra malgrat
tota la destrucció
i morts, sempre
és per fer negoci,
i quasi sempre té
la benedicció
d’una religió...
L’olor i la pudor
no es poden veure.
La riquesa no acostuma
ser amiga de la senzillesa.
Cada campana té
el seu campaner.
El vent sempre
va al seu aire.
Ara els ideals
van de bracet
amb el compte corrent
d’un banc.
La bogeria és femenina
però el més boig
és l’home.
onatge
Cada sentiment positiu sol tenir un contrari, que potser també se'n tornarà, perquè el primer tindrà més força d'atracció...
ResponElimina" la foscor s'enamora de la llum" i el teu far s'ha tornat més lluminós...
Un petó que faci reviure aquesta claror,
M. Roser
Res és blan o negre, tot sol tenir dues cares...I a les que no tinguin amor, els hi podem donar la mà, com una bonica flor que creix.
ResponEliminaPodem arribar a ser el nostre pitjor enemic, però per sobre de tot, la força és dins nostre!.
Abraçada serena que aplaqui la bogeria!.
La vida es una paleta de matissos, la veritat sol ser increible i qui pot dir que es posseidor de la veritat?
ResponEliminaLa llum necessita de la foscor per poder creixa i la foscor de la llum per poder esdevenir.
A vegades el seny també té necessitat de conviure una mica amb la "bogeria".
Espero més bogeries teves.