No hi ha present:
tots els camins són
record o pregunta.
Miquel Martí i Pol
Els meus camins
tenen record de
porta tancada
o un mar de preguntes.
El present és un
horitzó d’ulls oberts
amb miopia d’ahir
la brisa d’ara
m’escombra les
lleganyes d’avui.
Cada camí té el
seu repic de campanes
i la seva creu de terme.
Tinc tantes
preguntes escrites
al vent, i la brisa
mai no du respostes
de vegades potser
tampoc no les vull veure.
De vegades només
llegim els capítols
que ens agraden...
I quan el record
és pregunta
i la pregunta
és record...
El present
sempre és present,
som nosaltres
que de vegades
estem absents...
onatge
és preciós el poema, m'ha encantat
ResponEliminagràcies pel teu contacte i comentaris tan bonics
fins aviat
joan
Mirem de no perdre'ns pels camins de la vida...
ResponEliminaEl passat són els records, el present és un instant fugisser i el futur, qui ho sap?...
Que el far et guiï pels mars del futur.
M. Roser