L’encens fa
escultures de fum
a l’aire, em penetren
endins, més
endins encara.
Viatjo amb l’aire
amb el timó
de la seva olor.
No hi ha temps
no hi ha rellotges,
només present...
l’ara i aquí.
Deixo als meus peus
tot el que no em cal
per viure i estimar.
Perquè la mania
d’anar tant carregats
amb el present, l’ahir,
el futur i demà...?
onatge
És curiós la companyia que arriba a fer una vareta d´encens fumejant, la capacitat que té d´evadir-nos seguint els espirals i l´aroma que despren.
ResponEliminaM´agrada molt la imatge també.
Bona nit, des d´un altre far.
Doncs sí, quantes vegades no m'he quedat jo mirant una barreta d'encens... solament pel seu filó de fum... i les meves paranoies... En fi! No cal anar pas tant carregats, el present, l'ahir, el demà.... bffff!!!!
ResponEliminaJo amb l'encen no ho he provat, però si que m'ha passat amb la flama de la llar de foc o d'una espelma. Deixar-te portar, i volar... i viatjar amb l'aire i ser lleuguer, suau...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaI mentre et llegeixo imagino aquestes escultures de fum, dibuixos de núvols, camins per caminar sense presses. Un poema per deixar-se anar. Ja m'hi trobo!
ResponEliminaUna abraçada sense temps.
Viatjar per l'aire, amb olor d'encens i sense dependre del temps, ha de ser tot un plaer...
ResponEliminaPetons volàtils perfumats d'encens, camí del far,
M. Roser