diumenge, 12 de juny de 2011

L'encens...

















L’encens fa

escultures de fum

a l’aire, em penetren

endins, més

endins encara.

Viatjo amb l’aire

amb el timó

de la seva olor.

No hi ha temps

no hi ha rellotges,

només present...

l’ara i aquí.

Deixo als meus peus

tot el que no em cal

per viure i estimar.

Perquè la mania

d’anar tant carregats

amb el present, l’ahir,

el futur i demà...?

onatge

6 comentaris:

  1. És curiós la companyia que arriba a fer una vareta d´encens fumejant, la capacitat que té d´evadir-nos seguint els espirals i l´aroma que despren.
    M´agrada molt la imatge també.

    Bona nit, des d´un altre far.

    ResponElimina
  2. Doncs sí, quantes vegades no m'he quedat jo mirant una barreta d'encens... solament pel seu filó de fum... i les meves paranoies... En fi! No cal anar pas tant carregats, el present, l'ahir, el demà.... bffff!!!!

    ResponElimina
  3. Jo amb l'encen no ho he provat, però si que m'ha passat amb la flama de la llar de foc o d'una espelma. Deixar-te portar, i volar... i viatjar amb l'aire i ser lleuguer, suau...

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. I mentre et llegeixo imagino aquestes escultures de fum, dibuixos de núvols, camins per caminar sense presses. Un poema per deixar-se anar. Ja m'hi trobo!
    Una abraçada sense temps.

    ResponElimina
  6. Viatjar per l'aire, amb olor d'encens i sense dependre del temps, ha de ser tot un plaer...
    Petons volàtils perfumats d'encens, camí del far,
    M. Roser

    ResponElimina