Les teves paraules tenen ombra
al sol del teu accent.
Estimes les paraules perquè neixen de tu,
i les fas arribar en forma d’estel.
La paraula quan té força i tendresa
em penetra per una escletxa de l’ànima,
m’acaricia per dins, i coneix i estima
les meves febleses i la meva fortalesa.
A l’ombra mirant el sol, hi neix
tot un món, un món ple de sentiments,
il·lusions, decepcions, com la vida...
Les paraules ens besen la partitura de l’amor,
ens escalfen el fred, i ens fan fèrtil
la rosada d’estimar...
onatge
Les paraules tenen un força increïble... Poden posar forma als sentiments, ens poden despullar davant les persones, poden disfressar inquietuds, poden ser simples, contundents i poden ser senzilles i tendres com les paraules dels enamorats...
ResponEliminaAvui les teves paraules tracen un camí, que jo segueixo. Aquest poema ha sorgit perquè les paraules acompanyen una acció: estimar.
ResponEliminaUna abraçada (i no són només paraules)
Quina imatge tan bella: paraules nascudes del fons de qui estima i que arriben en forma d'estel... Quantes vegades la poesia és l'estel que ens les fa arribar a nosaltres...!
ResponEliminaUna abraçada.
Potser tots aquests estels d'una nit de lluna nova, són les paraules plenes de tendresa que algú ha llençat al vent i quan les reps, et fan sentir bé per dins, són com un pessigolleig a l'ànima...
ResponEliminaLes flors es revifen amb la rosada del matí i l'amor creix amb la rosada de les paraules tendres i plenes de sentiment.
Un petò de rosada cap el far,
M: Roser
Les paraules tenen la inmensa força de fer néixer i també crèixer una veritable història d'amor. Però quan l'amor s'esdevé en desamor, la força de les seves paraules sembla colpejar encara amb més duresa. Quant de poder tenen les paraules, doncs...
ResponEliminaExcel·lent poema, onatges.
Salut