diumenge, 26 de juny del 2011

Llunyanies properes...











Llunyanies properes, viatges de camí.

Un adéu que no s’acomiada de l’ahir.

Paraules guardades al sepulcre de l’ànima.

Testament de vida sense notari,

només el testimoni del cor.

Somnis sense preu de botiga,

per això són somnis.

Paraules amb la mà oberta.

Enyorances a cavall de la paraula,

sense galop, i s’aturen a mig camí.

El desig presoner en la llibertat.

Al sopar de la paraula,

una espelma encesa en flama,

i una rosa pels absents,

les espines ja les posa la vida...

onatge

4 comentaris:

  1. És un poema ple de paradoxes. Els versos que m'agraden més són "somnis sense preu de botiga/ per això són somnis".

    ResponElimina
  2. Jo em quedo amb les paraules amb la mà oberta...

    Bona tarda, onatge!

    ResponElimina
  3. A prop albirem el lluny...
    Un cor que fa de notari...
    La llibertat empresona els desitjos...
    Una mà que regala paraules...
    La vida que posa espines a les roses...
    I encara bo que els somnis són de les poques coses que no tenen preu...
    Això deu ser cosa de la solitud del far...

    Bona tarda de diumenge al far.

    M. Roser

    ResponElimina
  4. Hola Helena, Carme i M. Roser aquest poema ja té uns anys, però tot i així, avui no canviaria ni una coma.

    Des del far tres abraçades properes.
    onatge

    ResponElimina