Aquest poema forma part de la “llibretada...” Si us hi fixeu no he posat punt ni al títol ni al final, que hi posaríeu vosaltres, un punt, una coma, punts suspensius...?
Viatge al meu interior,
passatge de vida,
amor que neix al cor.
Al meu fons, una illa deserta,
un mar de vida,
la lluna de les meves nits,
el far de les marees,
cartes escrites que mai
no arribaran a la bústia.
El sol a la profunditat de l’ésser.
Les meves mans al tacte de la vida.
Les campanes del silenci
ressonen al meu eco interior.
Il·lusions motor de món.
Pluges que no mullen
però fan créixer els sembrats.
Dintre meu, el testament
de quan era un infant.
Somnis al coixí d’home.
La platja amb la barca sense rems,
petxines obertes sense perla,
i perles sense petxina.
L’amor és un destí de fe
onatge
Doncs, mira que a mi m'agraden els punts suspensius, però em sembla que aquí no hi van gaire. Jo la llegeixo, la frase, amb una certa contundència, jo hi posaria un punt. Clar que tots els versos tenen mil lectures.
ResponEliminaUna abraçada, onatge...
Jo, un signe d'interrogació (el dubte constant).
ResponEliminaJo hi posaria els tres punts suspensius. A partir d'aquí deixes una porta oberta per a la interpretació del que ho llegeix i, inclús, la possibilitat de continuar amb un altre vers.
ResponEliminaSalut, company!
Doncs, jo hi posaria un signe d'exclamació!
ResponEliminaNo, és broma. Seriosament, estic amb la Carme. Un punt. Hi posaria un punt. Tot i que també podria ser el títol del poema.
Una abraçada des del corral :)
Encara que m'agradin les sentències, sóc de portes obertes. Jo hi posaria els ... i a volar on el lector vulgui o pugui...
ResponEliminaDoncs jo sí que hi posaria un signe d'exclamació! com dient "Nens! ho he descobert! L'AMOR ÉS UN DESTÍ DE FEEE!"
ResponEliminaAixò és com les lectures dels poemes, segur que si enregistréssim tots, el mateix poema, no hi hauria cap lectura igual. Això mola. :)
Gallina Marcel·lina, t'he de dir que rumiant una estona em vaig moderar, però que se'm va passar pel cap, primer de tot, el punt d'exclamació! Je, je, je...
ResponEliminaSuposo que la llibretada , que dius tu, deu continuar...jo, tot i que m'agraden molt els ...
ResponEliminaen aquest cas i posaria un . i seguit.
La teva vida interior dóna per molt, fins i tot veig que hi sonen campanes!!!
Petons cap el far,
M. Roser
Doncs jo, onatge, tal com faig moltes vegades en les ccoses que escric, ho compicaria una mica més. Ho deixaria com un dubte amb contundència, o potser com una certesa no gaire contundent... Així és: punts suspensius que m'admiren...!
ResponEliminaHola Carme en aquesta vida tot és una opció...
ResponEliminaHola novesflors dubte constant...?
Hola joanfer sempre procuro deixar la porta oberta...
Hola Gallina Marcelina i les gallines del corral què hi diuen...?
Hola Quadern de mots porta oberta i a volar...
Hola M. Roser la meva vida interior és com la de tothom, i campanes..., ara no ho recordo...
Hola Galionar els punts suspensius també parlen...
Des del far una abraçada sense punt final
onatge