A la taula de l’amor
tothom hi és convidat,
però; però uns
s’hi asseuen malament,
altres no saben menjar,
uns altres no saben oferir,
els que no saben compartir,
els que només parlen ells,
els que fan trampa,
els que s’enganyen,
els que només mengen pa,
els que tot és set d’aigua.
A la taula de l’amor
els que de seguida s’enriqueixen,
els que no tenen mai gana,
els que s’ho mengen tot,
els afamats de carn i els de peix...
A la taula de l’amor
els que sempre manen
però els que no s’aixequen mai,
els desganats de bons sentiments,
els que sempre fan
bandera de la indigestió,
quan fan el rot
del bon profit
sempre ofenen a algú.
No saben apreciar
ni el bon menjar
ni el fruit de
la bona companyia.
Ells no es taquen mai,
la taca sempre és
pel del costat...
Sense un somriure,
miren sense diòptries
de complicitat.
A la taula de l’amor
massa llops disfressats de xais...
Dones obriu bé els ulls,
que val més dinar i sopar soles
que no viure amb el cor trencat
i anar guardant
baules que acaben
fent una cadena personal...
onatge
Hi queda lloc, onatge, a la taula de l'amor que ens expliques al teu poema? Sento la nit plena de coets i m'enyoro, i avui no voldria sopar sola...
ResponEliminaBon poema! Una abraçada.
Hola Galionar, ja saps que sempre hi tens lloc... Si mires al lluny veuràs la flama del far... I és veritat no sopis sola, acompanyat de bona companyia.Enlaira la copa i pensa un desig, el que bategui més fort en el teu cor. I crema a la Foguera totes les andròmines i futileses... Et desitjo un molt bon Solstici.
ResponEliminaDes del far una abraçada sense pòlvora.
onatge
Sembla que per alguns, a la taula de l'amor tot s'hi val, però com a qualsevol taula, cadascú s'asseu i comparteix amb aquells amb qui millor s'hi avé.
ResponEliminaA vegades et pots endur sorpreses, clar, però aquestes també poden ser agradables...
Que passis un bon dia de Sant Joan amb aquells qui més estimes a la teva taula de l'amor...
Hola Guspira, ho descrius molt bé. Et desitjo també compartir la riquesa a la taula de l'amor. I que tinguis sempre una bona guspira...
ResponEliminaDes del far una abraçada de solstici.
onatge
La taula de l'amor, és com una gran taula de casa pairal, que sempre està parada per a tothom,
ResponEliminaperò no tots saben agrair la gentilesa i
es comporten com si ells fossin millor que els altres, se senten els amos...
Cal està a l'aguait i no caure en les seves trampes.
Pots parar la taula de l'amor al far...
M. Roser