dimecres, 15 de juny del 2011

Vindrà el temps










Vindrà el temps

de boira

i la rosada

en la mirada

i el fred del

temps de viure,

però tu i jo

seguirem igual,

el nostre temps

sempre estarà

al rellotge de sol

a temps de lluna...


Cada carícia serà

un estel

amb bon vent.

Vindrà el temps

d’escoltar la

cançó del silenci.

La solitud

germinarà les hores

sense fer-ne pa.

Però tu i jo

encara ens acompanyarem

fins a demà.

onatge

3 comentaris:

  1. Un poema ben dolç, onatge, encara que amb un vel de melangia...

    Jo també dic "Fins demà"

    Una abraçada del bosc, al far.

    ResponElimina
  2. No ser que dir, tant sols que espero llegir els teus poemes. Hi reflecteixes tant sentiment....

    ResponElimina
  3. Hola Carme, a la vida sempre hi ha una mica de malangia i una abraçada d'enyor...

    montse escric sempre des de dins, gràcies per acompanyar-me.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina