dimecres, 29 de juny del 2011

No sé si és important...












Un esborrany de la “llibretada...”.


Res no és important

ni prendre’s el paracetamol

quan el cap fa tres vols

i no pas el que tu vols.

Els pensaments surten a donar un tomb.

Llavors resto quiet, assegut,

escolto el respirar de l’aire,

el pas del temps tan si va

amb sabates o espardenyes.

Si els pensaments triguen

molt a tornar, em neguitejo.

Però no sé si és important.

Com si posés un marge davant

dels ulls, els acluco, llavors

esdevinc el més lliure de tots els lliures.

El mateix martell pot servir

per arranjar unes sabates o

per esclafar un cap.

Tot l’inventa’t per l’home

té la maldat i la bondat,

bo o dolent, feliç o assassí.

Ens anem carregant de plom

que no és important

però ens va immobilitzant...

No sé si és important.

Espelmes que ja no tenen flama

ni difunt, ni mar de lluna.

Sé que l’aigua clama la set

perquè m’ho van dir

i ho vaig provar...

onatge

4 comentaris:

  1. Sembla ser que tens raó, res no és molt important... finalment tot passa, tot canvia, tot torna i la vida és moviment i canvi constant.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó, res no és important ni ningú imprescindible.

    ResponElimina
  3. Les coses tenen la importància que nosaltres el volem donar...
    M'ha agradat molt això de treure els pensaments a passejar, ho provaré a veure si s'airegen una miqueta. Potser en trobaràs algun aquí al far , que s'ha perdut i no sap tornar a casa. Fes-li un raconet.
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Discrepo. Tot és important, fins i tot el neguiteig que et produeix el tomb que han anat a fer els pensaments. I per això, amb un glop o glopet d'aigua podem calmar la set.

    ResponElimina