Un esborrany de la “llibretada...”.
Res no és important
ni prendre’s el paracetamol
quan el cap fa tres vols
i no pas el que tu vols.
Els pensaments surten a donar un tomb.
Llavors resto quiet, assegut,
escolto el respirar de l’aire,
el pas del temps tan si va
amb sabates o espardenyes.
Si els pensaments triguen
molt a tornar, em neguitejo.
Però no sé si és important.
Com si posés un marge davant
dels ulls, els acluco, llavors
esdevinc el més lliure de tots els lliures.
El mateix martell pot servir
per arranjar unes sabates o
per esclafar un cap.
Tot l’inventa’t per l’home
té la maldat i la bondat,
bo o dolent, feliç o assassí.
Ens anem carregant de plom
que no és important
però ens va immobilitzant...
No sé si és important.
Espelmes que ja no tenen flama
ni difunt, ni mar de lluna.
Sé que l’aigua clama la set
perquè m’ho van dir
i ho vaig provar...
onatge
Sembla ser que tens raó, res no és molt important... finalment tot passa, tot canvia, tot torna i la vida és moviment i canvi constant.
ResponEliminaTens tota la raó, res no és important ni ningú imprescindible.
ResponEliminaLes coses tenen la importància que nosaltres el volem donar...
ResponEliminaM'ha agradat molt això de treure els pensaments a passejar, ho provaré a veure si s'airegen una miqueta. Potser en trobaràs algun aquí al far , que s'ha perdut i no sap tornar a casa. Fes-li un raconet.
M. Roser
Discrepo. Tot és important, fins i tot el neguiteig que et produeix el tomb que han anat a fer els pensaments. I per això, amb un glop o glopet d'aigua podem calmar la set.
ResponElimina