De vegades hi ha records
que se’ls menja el llop del temps.
Retorno a la meva platja
i allà tots els records a
la barca del temps,
viatges i naufragis
sentiments supervivents,
poemes dins de l’ampolla.
Deixo els “perquès”
a les roques que s’estovin
amb les onades i la sal...
fins treure’n les espines
i que en quedi només els “per”.
No miro enrere perquè
el viatge sempre és endavant.
Les rutes d’ahir no em serveixen avui.
A la safata de la vida
llàgrimes i somriures,
carícies, absències,
solitud, enyor, companyia,
llavis endurits com
una durícia tosca,
i llavis tendres com camins
de vida humits de passió.
A la platja castells de sorra
que ja han perdut pont i porta,
promeses sense testament,
res per esdevenir etern...
cartes de navegació
que han perdut el destí.
z
onatge
El temps pot ser llop o ovella, tot depèn de la pell en que l’embolcalles.
ResponEliminaNo deixem que el temps llop és mengi els bons records, els altres potser millor...
ResponEliminaD'acord amb això de no mirar enrere, com diuen:
"Anar enrere, ni per agafar embranzida"
Doncs si el viatge sempre és endavant, cal que portem unes bones cartes de navegació , si volem arribar a bon port...
Petons, cap el far,
M. Roser
Hola Papallona tens raó en el que dius...
ResponEliminaDes del far sense llop.
onatge
M. Roser han arribat els teus petons.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge