Vestida d’ombres,
només la lluna
trempa la teva nuesa.
T’abraces de solitud
amb besada de silenci.
El present t’és com ahir,
com demà, et
negues a fer camí,
i caduques amb el calendari...
En cada home
hi veus un fantasma.
Ho generalitzes i degeneres tot.
Quan et veus davant
d’un mirall, ja no et coneixes.
Què n’has fet de la teva vida?
L’has guardat com una
estampa entre els llençols
de fil i alguna esquela.
Surt a la llum
i mostra’t sencera...
a
onatge
Vestida d’ombres,
ResponEliminanomés la lluna
trempa la teva nuesa.
Molt bona aquesta, quina imaginació ;)
Avui ets una mica dur, oi?
ResponEliminaSencera i sincera.
ResponEliminaAvui qui estarà vestida d'ombres serà la lluna,
ResponEliminael far serà un mirador fantàstic per veure l'eclipsi...
Bona lluna,
M. Roser
magazine.cat gràcies per les teves paraules.
ResponEliminaFiladora, només em vaig deixar impregnar pel que vaig veure...
Jordi gràcies per la teva visita.
M. Roser, tens raó l'eclipsi va ser magnífic.
Des del far una abraçada compartida.
onatge