Delimitem
etiquetem
jutgem
assenyalem...
i acabem que
no veiem a
la persona,
només el límit,
l’etiqueta, el
judici i el
dit que assenyala.
Viu i deixa viure.
No vulguis posar
l’aire a la gàbia.
Ni posar preu
a la posta de sol.
Ni fixar el
vol dels ocells.
onatge
Cultura i llibertat.
ResponEliminaEs un mal vici i molt corrrent en la nostra societat. Etiquetant ens delimitem tentes vegades!!!!!
ResponEliminaEspero no haver de pagar mai cap preu per les postes ni sortides de sol.
Salutacions.
Viu i deixa viure! Tens raó. Respecte i llibertat.
ResponEliminaEtiquetar, assenyalar i jutjar,
ja ens ho podríem ben bé estalviar! :)
Bona setmana, onatge!
De vegades jutgem als altres i estem tan carregats de prejudicis, que ens costa molt descobrir a la persona que s'amaga darrera els murs que hem anat fabricant al seu entorn...
ResponEliminaÉs una mica allò de " els arbres no ens deixen veure el bosc".
L'aire, les postes de sol i el vol dels ocells de moment estan a l'abast de tothom...
Que les ones esborrin les etiquetes que pugui haver-hi als murs del far!!!
M. Roser
Tens molta raó onatge! A vegades ens passem etiquetant. La imatge del pobre ocell engabiat és molt encertada...
ResponEliminaQue l'aire arribi a tot arreu.
Abraçades,
Myself