dilluns, 13 de juny del 2011

Delimitem...











Delimitem

etiquetem

jutgem

assenyalem...

i acabem que

no veiem a

la persona,

només el límit,

l’etiqueta, el

judici i el

dit que assenyala.


Viu i deixa viure.

No vulguis posar

l’aire a la gàbia.

Ni posar preu

a la posta de sol.

Ni fixar el

vol dels ocells.

onatge

5 comentaris:

  1. Es un mal vici i molt corrrent en la nostra societat. Etiquetant ens delimitem tentes vegades!!!!!

    Espero no haver de pagar mai cap preu per les postes ni sortides de sol.

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Viu i deixa viure! Tens raó. Respecte i llibertat.

    Etiquetar, assenyalar i jutjar,
    ja ens ho podríem ben bé estalviar! :)

    Bona setmana, onatge!

    ResponElimina
  3. De vegades jutgem als altres i estem tan carregats de prejudicis, que ens costa molt descobrir a la persona que s'amaga darrera els murs que hem anat fabricant al seu entorn...
    És una mica allò de " els arbres no ens deixen veure el bosc".
    L'aire, les postes de sol i el vol dels ocells de moment estan a l'abast de tothom...
    Que les ones esborrin les etiquetes que pugui haver-hi als murs del far!!!
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Tens molta raó onatge! A vegades ens passem etiquetant. La imatge del pobre ocell engabiat és molt encertada...
    Que l'aire arribi a tot arreu.
    Abraçades,
    Myself

    ResponElimina